anostrats.cat

“Mentre en pugna amb la teva cabellera….”, de Luis de Góngora

Robert Mapplethorpe,
Lliri d’aigua, 1984

“Mentre en pugna amb la teva cabellera…”

Mentre en pugna amb la teva cabellera
l’or enllustrat fulgeix al sol debades,
mentre mira amb menyspreu entre les prades
ton front el lliri de la primavera,

mentre els llavis te’ls sotgen més mirades
febrils que a clavellina matinera,
i venç amb altivesa falaguera
ton coll el vidre de fulgors alades,

delecteu-vos, cabells, coll, front i boca,
ans que el que fou, durant l’edat daurada,
or i lliri, clavell, cristall de roca,

no només sigui plata o bé desferra
de viola, mes tu esdevinguis terra,
fum i pols, ombra i cosa que no és nada.

Luis de Góngora, retratat per Diego de Velázquez

Luis de Góngora (1561-1627)
Sonet CLXVI, 1582
Traducció de Miquel Àngel Llauger

poema original

Bernardo Tasso, Garcilaso i Góngora: carpe diem