anostrats.cat

Posteritat, de Kostas Kariotakis

Els ocells,
George Braque, 1953

Posteritat

La natura immensa a l’entorn necessita la nostra mort
i l’exigeixen les purpúries boques de les flors.
Si un altre cop ve la primavera, un altre cop ens deixarà,
i al capdavall ja ni d’ombres ombres som.

L’esplendent llum del sol espera la nostra mort.
Encara veurem el triomf d’un ocàs semblant
i després fugirem dels vespres d’abril,
anant cap als regnes obscrurs, més enllà.

Només queden darrere nostre si de cas els versos,
deu versos nostres resten tan sols, com els coloms
que escampen els nàufrags a l’atzar
i quan porten el missatge ja no és temps.

Kostas Kariotakis
El dolor de l’home i de les coses (1919)
Traduït del grec per Jesús Cabezas Tanco
(El dolor de l’home i de les coses, Edicions Alfons el Magnànim, 1996)

poema original

sobre Kostas Kariotakis, a la revista Visat

Jesús Cabezas escriu sobre Kostas Kariotakis a Torre dels Vents