Venus adormida, c. 1625
El somni
Tremia Aminta jaient als meus braços,
pugnant pel goig que li volia prendre,
fent viu el meu fragor pausant-se els passos,
amb força feble, encantadora, tendra.
Resistint poc, va semblar que accedia,
i jo era al cel del desig i els seus jocs;
pits panteixants onejant amb mestria,
ulls que agonitzen i entomen nous focs.
Ara llangueix, i acreix, i amunt fa cap,
i, a la bellesa, nous encants hi suma;
ara, el misteri de l’Amor, ja el sap,
bleixem, besem… Desperto; tot s’esfuma.
Un somni ha estat, i el meu cor ja ho sabia,
però part d’aquest panteix no era un parany:
oh, i he pensat que, en mi, tot hi creuria.
La vergonya i l’enuig del desengany!
Peter Lely, c. 1670
Aphra Behn (1640-1689)
Traducció d’Esteve Miralles
Perfil d’Aphra Behn a la Poetry Foundation
Dos llibres d’Aphra Beh en català: L’errant o els cavallers desterrats i Oroonoko o l’esclau reial
sobre Artemisia Gentileschi