Bust d’un home amb capell i pipa, c. 1921
Pensaments sobre el pare
La seva cara amenaçadora en un núvol sobre les aigües de la infantesa
(tan poc sovint sostenia el meu càlid caparró)
amb tirada a creure les culpes sense perdonar
perquè arrencava les soques dels boscos i endreçava els camins
portava la lot alta quan entràvem a la nit
jo pensava que seuria a la seva dreta
i que separaríem la llum de la foscor
i que jutjaríem els nostres vius
—però va ser del tot diferent
un drapaire es va endur al carretó el seu tron
i l’extracte de la hipoteca un mapa de les nostres possessions
va néixer una segona vegada escarransit molt fràgil
amb una pell transparent amb cartílags menudets
va reduir el seu cos perquè jo el pogués admetre
en un lloc irrellevant hi ha una ombra sota una pedra
allí ell creix en mi mengem les nostres derrotes
esclatem a riure
quan diuen que falta molt poc
per reconciliar-se
Zbigniew Herbert (1924-1988)
Pan Cogito [El senyor Cogito], 1974
Traduït per Xavier Farré
Publicació en català a: Zbigniew Herbert: El Senyor Cogito, trad. Xavier Farré, Eumo, 2021
Xavier Farré escriu sobre Zbigniew Herbert
El senyor Cogito a “Jardins de Samarcanda”, ed. Eumo