anostrats.cat

“Vaig repetint el primer vers…”, de Marina Tsvetàieva

Pàvel Filónov,
Cares

“Vaig repetint el primer vers…”

He parat taula amb sis coberts…

Vaig repetint el primer vers
i hi poso el número complet:
«He parat taula amb sis coberts»…
T’has descuidat el que fa set.

No esteu contents, vosaltres sis.
Rostres amb marques de mullena.
Com és? Qui t’ha donat permís
de no invitar el setè –setena– ?

No estan contents, els convidats.
La gerra d’aigua, immòbil, bada.
Tu trist, i tristos tots plegats,
i, la que més, la no invitada.

No esteu contents, tots en penombra.
Ningú no toca els plats ni el vi… 
Com has pogut oblidar el nombre?
Com t’has pogut descomptar així?

Com has pogut no entendre abans
–com has gosat– que sis, però,
(tu, dona, pares, dos germans)
són set, mentre existeixi jo.

Has parat taula amb sis coberts.
I amb sis la xifra queda minsa. 
No un nino entre vivents incerts,
vull ser un espectre que entri, unint-se

als teus (als meus)… Sense cap frec,
igual que un lladre, cautament,
setena, no invitada, sec
al lloc on hi ha el cobert absent.

Ai, he tombat el got! I, avall!,
tot el que espera caure, tota 
la sal dels ulls, la sang del tall,
raja pel cobertor, degota.

Que res no acabi, res no mori!
Trencat l’embruix, la casa crida.
Tal com la mort va de casori,
al teu sopar hi vinc jo, la vida.

Ningú: no ets fill, germà, marit
ni amic. I, amb tot, faig la pregunta:
sis ànimes, ¿i no m’has dit
de seure a taula, en una punta?

Marina Tsvetàieva (1892-1941)
6 de març de 1941
Traducció d’Arnau Barios

NOTA: Aquest és l’últim poema de Tsvetàieva. Surt d’un altre poema d’Arseni Tarkovski (el pare del cineasta), d’on treu la citació de l’epígraf. Tsvetàieva se’n va enamorar als últim anys, quan ja havia tornat a l’URSS, i va agafar aquest poema per autoconvidar-se en un sopar on no la volen. Dos canvis curiosos: va alterar el vers de Tarkovski, és una citació inexacta (canvia el troqueu pel iambe), i els convidats del poema de Tarkovski són el pare, un germà, l’estimada i uns folklòrics “pena i dolor”, mentre que els de Tsvetàieva són tots més terrenals: els pares, la dona i els dos germans.

poema original

sobre El diable i altres relats, volum de narrativa de Tsvetàieva traduït al català

més quadres de Pàvel Filónov