anostrats.cat

La festa salvatge, de Joseph Moncure March

Imatge de l’edició de The Wild Party
il·lustrada per Art Spiegelman, 1999

La festa salvatge
(fragment)


1.
Queenie era una rossa que mai no envellia
i al vodevil ballava dos cops cada dia.
Ulls grisos.
Llavis d’encès carbó. 
El rostre, una màscara de blanca passió.
Quins malucs,
quines espatlles,
quina esquena que tenia!
Dues cames fetes per tornar els homes bojos.
I això és el que feia.
Tothom ho veia.
Al final sempre l’acabava deixant ell:
setze en un any, era el seu nivell.

Podien ser canalles
podien ser covards;
podrien ser actors; atletes; xofers—
mai no demanava
als homes que desitjava
si eren rics o vilans:
només li preocupava que estiguessin sans.
Cert:
sabia de tot.
Ben poques coses no havia viscut.
Li agradaven els amants violents i cruels:
Queenie era ambiciosa, també sexualment.
Bé.
Ja ho sabeu.
Una dona fascinant, fins a la punta del peu.

Llavors vivia amb un tal Burrs
que actuava just després d’ella.
Un còmic.
Famós.
Dels de cartells empaperant la ciutat.
Era graciós com un pecat;
graciós com un dimoni;
un somriure, just insinuat
fa que el públic s’emocioni.
Escandalós:
era gloriós!
Això, mirat de front. Des d’un costat, 
deia la gent que ja es veia diferent.
Fredament.

Més fredament:
molts deien obertament,
parlant sense floritura
que voldrien trencar-li la cara dura.
El motiu?
No ho sabrien dir.
Els agradaria, només perquè sí.
Però eren homes, la majoria.
Una dona, en canvi, li oferiria el cor
bategant,
en un plat:
el podria mossegar i no li importaria.
Mentre ell la besés, abracés amb força,
i li oferís sencera una nit de passió.
Cosa que podia,
i faria.
Un home a qui a la fi les dones entenien!

Burrs era un paio encantador i formós
amb les dones brutal i igualment gelós.
Un cop l’obligaren a casar-se.
Pobra dona, ella.
Va tenir un gastament
dos dies després. Burr quasi la mata
perquè li pegà una pallissa
amb el taló d’una sabata
fins deixar-li blaus els llavis.
El germà de la noia va provar com a joc
perseguir fort el Burrs amb una arma de foc.
Després d’una setmana, ella es recuperà.
Burrs va desaparèixer, i tot s’oblidà.
Com a mostra bastarà.
És només un exemple,
Una veritat com un temple.

Un dels musicals basat en The Wild Party
(Otterbein University: Department of Theatre and Dance, 2010)

Joseph Moncure March
The Wild Party (fragment), 1928
Traducció de Josep R. Cerdà

text original complet i il·lustrat

Sobre Art Spiegelman, autor de Maus i il·lustrador de The Wild Party

Joseph Moncure March al The New Yorker