anostrats.cat

Hotel Insomni, de Charles Simic

Remedios Varo,
L’alquimista

Hotel Insomni

M’agradava el meu cau
amb la finestra que donava a una paret.
Al del costat hi havia un piano.
Uns quants vespres al mes
un vell esguerrat venia a tocar
“My Blue Heaven”.

En general, però, era tranquil.
A cada habitació una aranya amb un abric gruixut
atrapava una mosca amb una teranyina
de fum de tabac i somieig.
Tan fosc
que no em veia la cara al mirall quan m’afaitava.

A les cinc de la matinada un so de peus descalços a dalt.
La gitana endevina
que té el local a la cantonada
anava a pixar després d’una nit d’amor.
Una vegada, també, el plor d’un nen.
Tan a la vora que em va semblar,
per un moment, que era jo qui plorava.

Charles Simic (1938)
Hotel Insomnia, 1992
Traducció de l’anglès de Marta Pera

poema original

«Vaig somiar que feia de secretari a Stalin». Xènia Dyakonova entrevista Charles Simic

Marta Pera escriu sobre Charles Simic

“Síndries”, un altre poema de Simic a Anostrats (traducció de Jaume Subirana)