anostrats.cat

El violinista boig, de Fernando Pessoa

El violinista blau,
Marc Chagall, 1947

El violinista boig

La seva música silvestre
no arribà al poble des del nord,
ni des del sud: tot just un dia
es va deixar sentir, de cop.

Era al carrer, tothom sortia
i s’hi acostaven a escoltar;
i quan partí tots esperaven    
tornar-lo a veure, però en va.

A tots els cors, l’estranya música
va dur un desig de llibertat.
No era ben bé una melodia
i no era res que no fos pas.

Per allà fora, tots sentien,
molt lluny del poble, en algun lloc,
com una força que fa viure,
una tonada que els respon.

Que responia a aquells desitjos
que tots tenien dins del pit,
al gust perdut de llar antiga,
a gestes que han tornat oblit.

Ara ja sap, la ben casada,
que és malcasada de fa temps;
l’amant fervent i alegre es troba
que s’ha cansat de ser fervent.

Donzella i jove eren feliços
de tenir somnis i res més;
els cors solius que estaven tristos
ja no hi estan, estranyament.

S’obre una flor a cada ànima,
que deixa als dits un polsim clar:
l’espòs de l’ànima, que es mostra,
allò que ens ha de completar.

L’ombra que arriba a beneir-nos
de llocs profunds mals d’expressar,
una fatiga lluminosa
que és molt millor que descansar.

Com va venir, talment va anar-se’n,
com si mig fos i mig fos fum.
Llavors, callat, va barrejar-se
amb la memòria i el que és mut.

El son va perdre la rialla
i l’esperança s’esgotà
i poc després, ja ni sabien
que ell va aturar-se per allà.

Però quan viure es fa recança
perquè ningú no en veu el do
i torna en somnis aquell aire
que omple la vida de gelor,

de cop i volta tots recorden:
sobre el seu viure mig somort,
com quart creixent, lluu la tonada
del violinista aquell tan boig.

Retrat de Fernando Pessoa,
José de Almada Negreiros, 1964

Fernando Pessoa (1888-1935)
The Mad Fiddler (publicat pòstumament el 1988)
Traduït de l’anglès per Miquel Àngel Llauger

poema original

Perfil de Pessoa a Visat

Dança de Mágoas: Mísia canta Pessoa