anostrats.cat

Pensaments sobre el pare, de Zbigniew Herbert

Tadeusz Makowski
Bust d’un home amb capell i pipa, c. 1921

Pensaments sobre el pare

La seva cara amenaçadora en un núvol sobre les aigües de la infantesa
(tan poc sovint sostenia el meu càlid caparró)
amb tirada a creure les culpes sense perdonar
perquè arrencava les soques dels boscos i endreçava els camins
portava la lot alta quan entràvem a la nit

jo pensava que seuria a la seva dreta
i que separaríem la llum de la foscor
i que jutjaríem els nostres vius
—però va ser del tot diferent

un drapaire es va endur al carretó el seu tron
i l’extracte de la hipoteca un mapa de les nostres possessions

va néixer una segona vegada escarransit molt fràgil
amb una pell transparent amb cartílags menudets
va reduir el seu cos perquè jo el pogués admetre

en un lloc irrellevant hi ha una ombra sota una pedra

allí ell creix en mi mengem les nostres derrotes
esclatem a riure
quan diuen que falta molt poc
per reconciliar-se

Zbigniew Herbert (1924-1988)
Pan Cogito [El senyor Cogito], 1974
Traduït per Xavier Farré
Publicació en català a: Zbigniew Herbert: El Senyor Cogito, trad. Xavier Farré, Eumo, 2021

poema original

Xavier Farré escriu sobre Zbigniew Herbert

El senyor Cogito a “Jardins de Samarcanda”, ed. Eumo