Senyores del passat, de Xosé Luis Méndez Ferrín
La família, 1989
Senyores del passat
Mon prince on a les dam´s du temps jadis qu´on peut
Georges Brassens
I us vaig estimar molt tristament a totes
les que havíeu estat ràpidament jo (una mica).
Una llum als llocs del reconeixement
i tardes com rodes de bronze, interminables.
Poderosos matins de renaixença i ulls al terra d´amor obtingut.
I us vaig estimar escadusserament a totes
perquè a les escletxes de jo hi caben eriçons i patir és amor
i no res per al temps que destrueix els eriçons.
I vaig estimar-vos (tot estimant-me) com un riu que anés
dels meus ulls a vosaltres, tingudes i perdudes,
limítrofes d´amor, oblidades per sempre.
I us vaig estimar de veritat, i gairebé no vaig estimar-vos
entre tant d´artefacte, construcció, mala pedra,
que ens té enfangats
a les coses, com vaixells lents que llisquen suaument.
Jo us crido, noms a penes tatuats
al buit i al fum, i reclamo aquest espai
que heu deixat i que potser és globus (de llum i desesperació).
Senyores del passat, dames investigades a través dels somniegs,
sobre nítids cavalls, immòbils a la tardor d´antany,
fins i tot sense brisa,
merci per algun cap al tard, o potser per alguna besada,
o pels poderosos alçaments de la sang,
o per somriures líquids devora la magnòlia.
Vaig ser lleu en estimar-vos i heu estat fins i tot
capaces de capturar un bocí de mi
i he restat menys.
Inútil aquesta mirada per damunt del temps que m´atorga silenci
runes, escates, cendres, esteles meves.
Vaig estimar-vos fugisser, oh amigues d´antany,
esgarrifós mirall en aquest horabaixa que venç.
Xosé Luís Méndez Ferrín (n. 1938)
Con pólvora e magnolias, 1976
Traducció del gallec de Manuel Outeiriño
entrevista a Xosé Luís Méndez Ferrín
sobre el llibre Arraianos, de Méndez Ferrín
taula rodona sobre la poesia de Méndez Ferrín