Poema de la fi, de Marina Tsvetàieva
Poema de la fi (fragment)
Fora vila! Ho entens? A l’aire lliure!
Passat el relleu!
La vida és aquest lloc on no es pot viure:
és un call ju-eu.
No és molt més digne ser el jueu errant?
Ja que per tothom,
si no que sigui el canalla més gran,
viure és un po-grom.
Es pot viure només amb fe de Judes,
renegat etern!
Ves amb leprosos en illes perdudes,
on sigui, a l’infern!,
però no a viure: només hi ha indulgència
pel fals (el botxí
–i els bens). El meu permís de residència
el trepitjo, així,
ben trepitjat! Per l’Escut de David!
Cossos a milers!
Quin goig: el juevot ha decidit
que no viurà més.
Ghetto triat. Fossa, clot. No exigíssim
llàs-tima! No es pot!
Tot poeta, en un món recristianíssim,
és un juevot.
Marina Tsvetàieva (1892-1941)
1924
Traducció d’Arnau Barios
“Poema de la fi” en l’idioma original: el poema complet i el fragment traduït
El “poema de la fi”: la traducció de Monica Zgustova
sobre els dibuixos de Kafka