anostrats.cat

Poema de la fi, de Marina Tsvetàieva

Franz Kafka, dibuixos

Poema de la fi (fragment)

Fora vila! Ho entens? A l’aire lliure!
Passat el relleu!
La vida és aquest lloc on no es pot viure:
és un call ju-eu.

No és molt més digne ser el jueu errant?
Ja que per tothom,
si no que sigui el canalla més gran,
viure és un po-grom.

Es pot viure només amb fe de Judes,
renegat etern!
Ves amb leprosos en illes perdudes,
on sigui, a l’infern!,

però no a viure: només hi ha indulgència
pel fals (el botxí
–i els bens). El meu permís de residència
el trepitjo, així,

ben trepitjat! Per l’Escut de David!
Cossos a milers!
Quin goig: el juevot ha decidit
que no viurà més.

Ghetto triat. Fossa, clot. No exigíssim
llàs-tima! No es pot!
Tot poeta, en un món recristianíssim,
és un juevot.

Marina Tsvetàieva (1892-1941)
1924
Traducció d’Arnau Barios

“Poema de la fi” en l’idioma original: el poema complet i el fragment traduït

El “poema de la fi”: la traducció de Monica Zgustova

sobre els dibuixos de Kafka