anostrats.cat

Visió de Clarice Lispector, de Carlos Drummond de Andrade

Retrat de Clarice Lispector,
Giorgio de Chirico (1945)

Visió de Clarice Lispector

Clarice,
ha arribat d’un misteri, se n’ha anat cap a un altre.

Hem quedat sense saber l’essència del misteri.
O el misteri no era essencial,
era Clarice penetrant-lo.

Era Clarice removent el fons del fons,
on la paraula sembla trobar
la seva raó de ser, i retratar l’home.

El que Clarice va dir, el que Clarice
va viure per nosaltres en forma d’història
en forma de somni d’història
(¿al mig hi havia un escarabat de cuina
o un àngel?)
no ho sabem repetir ni inventar.
Són coses, són joies particulars de Clarice
que ens han deixat en préstec, ella senyora i majora de tot.

Clarice no ha sigut cap lloc comú,
document d’identitat, retrat.
La va pintar De Chirico? Doncs sí.

El retrat més pur de Clarice
només es pot trobar rere el núvol
retallat per l’avió, i ja no el podem veure.

De Clarice, en guardem gestos. Gestos,
temptatives de Clarice per sortir de Clarice
per ser igual que tots nosaltres
en afabilitat, atencions, propòsits.
Clarice no va marxar, encara que somrigués.
Dintre seu
el que hi havia de salons, escales,
sostres fosforescents, extenses estepes,
cimboris, ponts de Recife embolcallats de boira,
formava un país, el país on Clarice
vivia, sol i abrusador, inventant històries.

No podíem retenir Clarice a casa nostra
carregada de compromisos. Els papers,
les salutacions parlaven del present,
d’edicions, possibles còctels
al caire de l’abisme.
Levitant per sobre de l’abisme Clarice traçava
un solc vermell i gris en l’aire i fascinava.

Només ens fascinava.
Deixàvem per a més endavant el fet d’entendre-la.
Més endavant, un dia… sabrem estimar Clarice.

Carlos Drummond de Andrade (1902-1987)
Traducció de Josep Domènech Ponsatí

poema original

L’hora de l’estrella, novel·la de Clarice Lispector, en català

Tres poemes de Carlos Drummond de Andrade traduïts per Josep Maria Llompart

Set poemes de Carlos Drummond de Andrade (traduïts al castellà)