“Més que el bon temps, l’hivern quan glaça…”, de Bernat Manciet

Pluja, 1988
“Més que el bon temps, l’hivern quan glaça…”
Més que el bon temps, l’hivern quan glaça,
que encalenteix ma fosquedat;
més que febrer, la feredat,
que la noiesa em feia lassa;
més que els vint anys son fremiment,
i més la fam que no la por;
la bella xera que el forment,
i més la nit que no l’albor;
més que no pas l’aspra foscada,
el deixament dins la ventada
i de ta manca el despoblat;
i tu –dins la mort que em sopluja–
més que del mar el temps calmat,
jo t’am. I més que tu, la pluja.

Bernat Manciet (1923-2005)
Traducció de l’occità de Joan Alegret
més poemes de Manciet en català, al número 50 de Reduccions
els sonets de Manciet, recitats i cantats per l’autor
