Cant de la meva nuesa, d’Antonia Pozzi
Cant de la meva nuesa
Mira’m: estic nua. Des de l’inquiet
llanguiment de la meva cabellera
fins a la tensa fragilitat dels meus peus
tota jo soc d´una magresa extrema
revestida de color d’ivori.
Mira: pàl·lida és la meva carn.
Es diria que la sang no hi flueix.
El roig no s’hi trasllueix.Tan sols un llangorós
batec blau es difumina al mig del pit.
Mira el meu ventre enfonsat. Incerta
és la corba dels malucs, però els genolls
i els turmells i totes les articulacions
són descarnats i ferms com un pura sang.
Avui, m´arquejo nua en la claror
del bany blanc i demà, si algú em pren,
m´arquejaré nua sobre un llit.
I un dia, quan em cridi la mort,
romandré sota la terra,
ajaguda de cara al cel
nua, sola.
Antonia Pozzi (1912-1938)
Traducció de Nora Albert
publicada a Massa vida a la sang (Edicions aïllades, 2021)
Nora Albert parla de Massa vida a la sang
Espaiosa tardor, Antonia Pozzi traduïda per Marta nin a Godall