L’enamorat cockney, de John Betjeman
HOMENATGE A GABRIEL FERRATER, 2
L’enamorat cockney
Ara, estimada, vida meva,
ara que m’has deixat tot sol,
recorreré els carrers de Londres
que varen ser el nostre redol.
Les grans esglésies del barri
que tots dos vàrem descobrir:
les que pudien a petroli
i les de flaire d’encens fi,
potser ara hi entri a fer pregàries,
i no passejos, com ahir.
El benvolgut Hackney Empire
ja no ens veurà aplaudir de grat
quan el teló cau dient gràcies
sobre el cantant que ens ha encisat
i els llums elèctrics mostren, tènues,
parets daurades en esclat.
Ja no aniré a veure com juga,
al parc de Finsbury, la gent,
ni per High Road, amb el seu tràfec,
a prendre el nostre te calent,
perquè tu saps que això són coses
teves i meves, solament.
T’estimo encara, vida meva,
i el més difícil d’esbrinar
és com és que ara, que tu em deixes,
jo no me n’he sabut anar.
John Betjeman (1906-1984)
Traducció de Miquel Àngel Llauger
NOTA FERRATERIANA: La pista sobre la relació entre aquest poema i «El mutilat» prové del propi Gabriel Ferrater, que en una edició de Da nuces pueris dedicada a André Imberecht escriu a mà, al final del poema, el següent: «Carner: Magda / Betjeman: The Cockney Amorist / Ritme de Brassens / Supervielle, en el to».
ALTRES NOTES:
– Títol: El cockney és el dialecte vulgar de certes parts de Londres i també, per extensió, l’habitant d’una certa àrea (l’anomenat East End, de termes indefinits i de caràcter «popular») de Londres. Era cockney i parlava cockney (fins que va aprendre anglès que pertocava) la famosa Eliza Dolittle del Pigmalió de George B. Shaw.
– Vers 13: El Hackney Empire és un vell teatre de Hackney, un dels barris de l’East End, construït el 1901 com a music hall, i on varen actuar entre d’altres Charles Chaplin i Stan Laurel. En èpoques successives, ha estat bingo i escena privilegiada de la comèdia britànica.
– Vers 17: Finsbury Park és un dels parcs construïts a Londres durant l’època victoriana, al nord de la ciutat, amb moltes zones esportives.
John Betjeman llegeix “The cockney amorist”, amb música de Jim Parker
Hugo Williams (The Guardian) sobre John Betjeman
