anostrats.cat

Camamilla, de Katherine Mansfield

Marianne North,
Insectes-fulla i insectes pal, c. 1870

Camamilla

Fora hi ha un cel il·luminat d’estrelles;
hi ha el bruel cavernós que el mar sosté.
I, ai las!, per les floretes que hi despunten,
el vent va sacsejant un ametller.

Ara fa un any, que poc que vaig pensar-hi
–al Lee, l’horrible caseta senzilla–
que ell i que jo, que ens hi hauríem d’asseure
i beure’ns-hi un tassó de camamilla.

Les bruixes volen, lleugeres com plomes;
la lluna amb banya és fàcil de mirar…
Amb la cuca de llum i una jonquilla,
un follet torra un abellot boscà.

Que en tinguem cinc o que en tinguem cinquanta,
som tan compactes, savis, tan sadolls!
Per sota de la taula de la cuina,
el meu i el seu, s’hi apinyen dos genolls.

Persianes abaixades, foc fluixet,
aixeta en pau que es centra a gotejar;
ombres de la cassola a la paret…
Negres, rodones, fàcils de mirar.

Katherine Mansfield (1888-1923)
Traducció d’Esteve Miralles

poema original

Marta Pera escriu sobre Katherine Mansfield a Visat.cat

M. Àngels Cabrés escriu sobre Katherine Mansfield

Quatre contes de Katherine Mansfield, traduïts al català (trad. Marta Pera)