anostrats.cat

El cor de l’albada, de Sasha Dugdale

Merla d’un bestiari del s. XII

El cor de l’albada

Des que va canviar el temps, cada matí
m’he llevat per al cor de l’albada
i abans i tot que comencés a sonar, impúdic,
estrident, fort, increïblement fort, ja el somiava,

i un dia em vaig alçar i vaig estrebar la cortina
esperant trobar els ocells espaordits
com passatgers contra el vidre
però el jardí era buit i era de nit,

ni una llenca de llum a l’horitzó,
els ocells bramaven entre la boirina
terribles, invisibles,
un milió de petits evangelistes.

Com canten: goles socarrades i inflades per la cançó,
com si cada un hagués picat un carbó ardent,
en dissonància, com correspon al món fosc
a què només pertanyen els insomnes i els viatgers.

Sasha Dugdale (1974)
Traducció de Jaume Subirana

poema original

Sasha Dugal llegeix el poema “In the green marble”

Sasha Dugdale, traductora de poesia russa

Publicació del poema i la traducció al Flux de Jaume Subirana