El cor de l’albada, de Sasha Dugdale
El cor de l’albada
Des que va canviar el temps, cada matí
m’he llevat per al cor de l’albada
i abans i tot que comencés a sonar, impúdic,
estrident, fort, increïblement fort, ja el somiava,
i un dia em vaig alçar i vaig estrebar la cortina
esperant trobar els ocells espaordits
com passatgers contra el vidre
però el jardí era buit i era de nit,
ni una llenca de llum a l’horitzó,
els ocells bramaven entre la boirina
terribles, invisibles,
un milió de petits evangelistes.
Com canten: goles socarrades i inflades per la cançó,
com si cada un hagués picat un carbó ardent,
en dissonància, com correspon al món fosc
a què només pertanyen els insomnes i els viatgers.
Sasha Dugdale (1974)
Traducció de Jaume Subirana
Sasha Dugal llegeix el poema “In the green marble”
Sasha Dugdale, traductora de poesia russa
Publicació del poema i la traducció al Flux de Jaume Subirana