anostrats.cat

De tantes flors, de Guillaume de Machaut

Ofèlia entre les flors. Odilon Redon, 1905

De tantes flors

De tantes flors i fruits ja no hi havia
al meu verger sinó una sola rosa:
marcit del tot ja l’hort que destruïa
la Fortuna, que durament s’oposa
contra aquesta dolça flor,
per fer-ne menys la flaire i el color.
Mes si collir la veig o trabucar,
cap altra mai no en cerco ja trobar.

Imaginar, però, jo no sabria
que la virtut que enclou la meva rosa
vingués de tu i la teva falsia,
car és un do natural; i hom suposa
que tu no tindràs vigor
de fer-ne poc el preu i la valor;
deixa-la, doncs, que del meu hort enllà
cap altra mai no en cerco ja trobar.

Ah, Fortuna, que ets pou i timba impia
per engolir tothom que creure gosa
la teva llei on res de bo no nia
ni de segur, que és enganyosa cosa:
els teus riure, joia, honor
són només plor, tristesa, deshonor.
Si els teus malfets la flor fan assecar,
cap altra mai no en cerco ja trobar.

Guillaume de Machaut,
en una miniatura del s.XIV

Guillaume de Machaut (c.1300-1377)
Traducció de Miquel Desclot

Lletra de la cançó original

Aquí la podeu escoltar, en la música del propi Machaut

Més música de Guillaume de Machaut