Etiqueta: Guillaume de Machaut

De tantes flors

De tantes flors i fruits ja no hi havia
al meu verger sinó una sola rosa:
marcit del tot ja l’hort que destruïa
la Fortuna, que durament s’oposa
contra aquesta dolça flor,
per fer-ne menys la flaire i el color.
Mes si collir la veig o trabucar,
cap altra mai no en cerco ja trobar.

Imaginar, però, jo no sabria
que la virtut que enclou la meva rosa
vingués de tu i la teva falsia,
car és un do natural; i hom suposa
que tu no tindràs vigor
de fer-ne poc el preu i la valor;
deixa-la, doncs, que del meu hort enllà
cap altra mai no en cerco ja trobar.

Ah, Fortuna, que ets pou i timba impia
per engolir tothom que creure gosa
la teva llei on res de bo no nia
ni de segur, que és enganyosa cosa:
els teus riure, joia, honor
són només plor, tristesa, deshonor.
Si els teus malfets la flor fan assecar,
cap altra mai no en cerco ja trobar.

Guillaume de Machaut (c.1300-1377)
Traducció de Miquel Desclot

Lletra de la cançó original

Aquí la podeu escoltar, en la música del propi Machaut

Més música de Guillaume de Machaut