anostrats.cat

La nau espacial, de Federico Tavan

Detall dels frescos del monestir de Dečani,
Kosovo, s. XIV

La nau espacial

Aquest
no és pas un conte
per a nens,
és una història de veritat,
de bojos.
El divuit d’agost
del vuitanta-dos,
acabat de sortir de l’hospital,
em vaig tancar a l’habitació,
vaig posar dos armaris
i una tauleta de nit
davant de la porta.
Després em vaig ficar al llit,
com un astronauta.
Rere la porta
tothom em cridava:
“Surt! Surt!”.
“No, no!” Estic volant
en la nau espacial,
no em molesteu,
vosaltres sou d’un altre món”.
I passaven les hores…
Mentrestant, jo creuava estrelles i galàxies
i ocells estranys.
El mirall feia d’ull de bou
i el sostre, de firmament.
I de fora,
molt preocupats:
“Surt! Surt!
Ah, Déu meu, és boig!”
Jo continuava volant,
dos-mil anys llum més
i arribaria al Sol.
Les ombres a les parets
es tornaven meteorits,
i els sorolls dels cotxes
eren el ronc del motor
de la nau espacial.
I van passar dos dies…
“Surt! Surt!
No menges?
Ah, Déu meu, és boig!
Tirem la porta a terra!”
Però la porta resistia.
I jo amunt,
més amunt!
I a fora, un gran enrenou:
“Surt! Surt!
Què hi fas, a dins?
Au, nen, vinga, va!
Ah, déu meu, és boig!
“Deixeu-me estar!
Soc dalt de la nau espacial.”
I m’escapo,
i veig el món molt lluny
i els homes petits petits…
I van passar tres dies…
I van forçar la porta,
i van empènyer els armaris
i la tauleta de nit.
Jo els esperava, amagat
sota el llit.

“AH, DÉU MEU!
HAN ARRIBAT
ELS HUMANS!”

Federico Tavan (1949-2013)
Traduït del friülà per Eloi Creus

poema original

el poema, recitat (en friülà i italià) per l’actor italià Marco Paolini

sobre Xavier Lamuela, codificador del friülà