Porta’m amb tu, d’Attilio Bertolucci

Francesc Vayreda
Porta’m amb tu
Porta’m amb tu en el matí vivaç
els ronyons baldats l’ull despert abocat
al teu flanc de dona que camina
com fa l’amor;
són els últims dies de l’hivern
mullant-nos les mans i les xemeneies
fumegen més del que cal en una
estació tan temperada,
però deixa que es malbaratin
economia i moderació,
que s’esgotin les reserves
de la ciutat i de la nació
si, encapotant-se el cel, més tard
esclarit per un sol més fort,
haurem de trobar-nos
allà on la vida i la mort tenen aturall,
allà on llambreja el migdia, llanda
que ara emblaveix
sense residus i per sobre de
calms ocells caminant no volant pas.

Attilio Bertolucci (1911-2000)
Viaggio d’inverno, 1971
Traducció de Marta Vilardaga i Josep Porcar
(propera aparició a Salze Editorial)
Un perfil i uns poemes (en castellà) d’Attilio Bertolucci