anostrats.cat

Himne a Íštar (anònim accadi)

Representació d’Íštar,
vas de terracota, 2n mil·lenii a.C.

Himne a Íštar

Canteu la gran deessa, –imponent entre dees,
honor a la mestressa, la gran entre els Igigi.
Canteu la dea Íštar, –imponent entre dees,
honor a la mestressa, la gran entre els Igigi.

Aquella la joiosa, revestida amb l’amor,
guarnida amb atractiu, seducció i encant.
És Íštar la joiosa, revestida amb l’amor,
guarnida amb atractiu, seducció i encant.

És de llavis melosos, la boca d’ella és vida
i de llur fesomia hi floreix el plaer.
És sensual i esplèndida, l’amor cofa la testa,
els colors són bonics, els ulls tornassolats.

A redós de la dea, trobem l’enteniment,
ella reté a les mans el destí de tothom.
Amb la seva mirada neix la felicitat;
dignitat i vigor, protecció i fortuna.

Submissió i moixaines, el bé i la passió,
i també l’harmonia només ella domina.
La noia que l’esmenti trobarà ja una mare, 
famosa entre les dones, exalten el seu nom.

A la grandesa d’ella, hi ha algú que s’hi equipari?
Poderosos i esplèndids, famosos els poders.
A la grandesa d’Íštar, hi ha algú que s’hi equipari?
Poderosos i esplèndids, famosos els poders.

Ostenta ella un estatus eminent entre els déus,
és de mots respectats, prevalen damunt d’ells.
Ostenta Íštar l’estatus eminent entre els déus,
és de mots respectats, prevalen damunt d’ells.

Ella és la seva reina, consulten el parer
i tots ells s’agenollen a la seva presència.
Es dirigeixen tots cap a la seva llum,
els homes i les dones, tots li tenen respecte.

Té un discurs eminent a la magna assemblea,
s’asseu amb ells igual, com Ànum que és el rei.
Experta en inteŀlecte, seny i discerniment,
ella i son patriarca raonen tots dos junts.

Ocupen la capella tots dos en el gran temple,
la llar dels festivals, les celebracions.
Els déus són davant d’ells, presents i disponibles,
amatents a les ordres que ells dos els donaran.

El rei, el favorit, l’estimat del seu cor,
ell sempre els ofereix l’augusta ofrena pura.
Ammiditana fa l’ofrena de part d’ell,
al seu davant presenta formosos xais i bous.

Ella li ha demanat, a Ànum, el marit,
que tingui llarga vida, eterna i perdurable.
Molt anys de vida sana pel rei Ammiditana, 
Íštar li ha concedit, això li ha regalat.

Només amb la seva ordre va fer que s’inclinessin,
les quatre regions, prostrades als seus peus;
tots els llocs habitats, en sa totalitat,
va sotmetre al seu jou.

Els anhels del seu cor, cant de la seva gràcia,
s’adiuen als seus llavis i ha acomplert l’ordre d’Ea.
En escoltar l’elogi, Ea es congratulà:
«Que visqui! Que el seu rei l’estimi eternament».

Tornada:

Oh Íštar, a Ammiditana, el rei que a tu t’estima.
dona-li llarga vida! Que visqui per molts anys!

Fotografia del text original

Anònim del s. XVII aC
Traducció de l’accadi de Lluís Feliu

NOTES:
Ammiditana (1683-1647): novè rei de l’anomenada Primera Dinastia de Babilònia. Besnet del famós Hammurabi. 
Ànum: el pare del déus.
Ea: déu de la saviesa i senyor de les aigües dolces. Viu sota terra en una immensa cisterna anomenada Abzu. L’aigua de l’Abzu brolla damunt la terra en forma de rius, llacs i fonts.
Íštar: deessa del sexe i la guerra. Té un aspecte astral com a planeta Venus.
Igigi: grup de divinitats del panteó sumero-babilònic.

Transcripció i lectura de l’original

Fotografia del text original

Sobre el vas d’Íštar