anostrats.cat

Lament d’Ariadna, de Catul

Tesaeu i Ariadna
en un mosaic romà procedent de Bell-lloc del Pla (Girona),
s. III-IV dC

Lament d’Ariadna
(fragment del carmen LXIV)

Conten que fora de si pel cor que per dins li cremava,
se li escapaven del fons del pit uns brams espantosos:
tan aviat grimpava afligida espadats i muntanyes
d’on estenia l’esguard pels corrents de la mar insondable,
com es llançava contra les ones de sal tremolosa
arromangant-se els vestits suaus amunt de les cames,
i, desolada, amb laments de mort, així s’exclamava,
entre sanglots glaçats i amb la cara xopa de llàgrimes:
«És així, traïdor, que arrencada de casa el meu pare,
m’abandones, Teseu traïdor, en una costa deserta?
És així que te’n vas menyspreant la força divina,
desagraït, i te’n portes a casa les falses promeses?
No hi ha hagut res que pogués doblegar-te el cruel determini?
És que cap mena de compassió no va despertar-se’t,
una que fes que el teu pit agrest de mi s’apiadés?
No eren aquestes les tendres promeses que vas fer-me un dia,
amb dolces paraules, no era això el que de tu m’esperava,
trista! Sinó que volia himeneus i unes noces felices!
Hipocresies que el vent s’endugué, escampades per l’aire.
Que mai més cregui una dona cap promesa d’un home,
que mai cap d’elles esperi paraules honestes d’un home.
Mentre el seu ànim calent desitja amb ardor una cosa,
no tindrà por de jurar-te res o prometre’t la lluna:
tan aviat com sacia el desig de la ment tan calenta,
no els fa cap por la paraula donada ni caure en perjuri».

Gai Valeri Catul (c. 87 a.C – c. 58 a.C.)
Carmen LXIV, vv. 124-148.
Traducció d’Eloi Creus

l’original es pot llegir aquí

“Ariadna a Naxos”, cantata de Franz Joseph Haydn, en la veu d’Anne Sofia von Otter

sobre el mosaic romà de Teseu i Ariadna de Bell-lloc del Pla