anostrats.cat

Invictus, de William Ernest Henley

Fernado Zóbel,
Jardí sec (detall), 1969

Invictus

Enllà d’aquesta nit que ara em cobreix,
tan fosca com un abisme insondable,
dono gràcies a déu, si és que existeix,
perquè jo tinc una ànima invencible.

De dures circumstàncies presoner,
jo no he plorat ni m’he estremit pel mal;
i els cops que, per atzar, rebo també
fan que sagni el meu cap, prò el duc ben alt.

Passat aquest indret de ràbia i plors
s’hi esperen ja les ombres de l’horror;
amb tot, els anys tan amenaçadors
em trobaran per sempre sens temor.

Tant és si es fa difícil el camí,
si un càstig molt sever m’han d’imposar,
perquè sóc jo qui mena el meu destí:
de la meva ànima sóc capità.

William Ernest Henley (1849-1903)
Traducció de Jordi Fité

poema original

l’editor d’Anostrats escriu sobre el poema “Invictus”

perfil de W.E. Henley a la Poetry Foundation

Morgan Freeman comenta i recita “Invictus”, de William Ernest Henley