anostrats.cat

La Tarongívola, d’Odisseas Elitis

Orange and Yellow, Mark Rothko, 1956

La Tarongívola

A Andreas Kambàs

Tant l’ha embriagada el suc del sol
que ha girat el cap i s’ha avingut a esdevenir
a poc a poc la petita Tarongívola!

Així mentre brillaven amb dolçor els set cels
així mentre els cristalls de gel un foc tocaven
així mentre llampegaven cues d’oreneta
s’han esverat a dalt els àngels i allà baix les noies
s’han esverat a dalt cigonyes i allà baix paons
i tots plegats s’han ajuntat i tots plegats l’han vista
i tots plegats l’han cridat: Tarongívola!

S’engata el cep i l’escorpí i el món sencer s’engata
però no deixa anar el dolor el cop de fibló del dia
la diu el nan agró entremig de les tartanyes
la diu el bat de l’aigua entre els moments daurats
la diu fins la rosada al llavi de la bona tramuntana:

amunt petita petita petita Tarongívola!
Tan bé com et sap el petó no hi ha ningú que et sàpiga
ni et sap el Déu rialler
que amb la mà oberta al ressol flamejant
et mostra nua als seus trenta-dos vents!

Odisseas Elitis (1911-1996)
Sol primer (1943)
Traducció de Pau Sabaté

poema original

“I Portokalénia” (“La Tarongívola”), recitat en grec

Sobre Odisseas Elitis (Poetry Foundation)