anostrats.cat

Jardí de nit, de Nikolai Zabolotski

“Assemblea general dels treballadors de la fàbrica de Moscou ‘Dinamo’
votant a favor de la resolució que exigeix que la vil banda d’assassins sigui afusellada”,
agost-setembre de 1936.

Jardí de nit

Jardí de nit, recer de violoncels mai vistos,
orgue enigmàtic, espessor de tubs!
Jardí de nit, oh caravana d’arbres tristos,
d’avets immòbils i de roures jups!

De dia s’agitava fent sorolls atroços:
el roure en lluita, el xop en rebel·lió.
I cent mil fulles, com si fossin cent mil cossos,
sotraguejaven l’aire de tardor.

August, ferotge, amb botes altes, era lluny.
Duia la salvatgina en un plat gran.
Se sentien, pels prats, descàrregues, retruny,
i, al cel, es veien els ocells volant.

I ara el jardí ha callat, la lluna surt abans,
desenes d’ombres fan uns traços prims,
les ànimes dels tells han aixecat les mans,
totes votant en contra d’aquells crims.

Jardí! Pobre jardí de nit! Oh criatures
ara adormides per l’eternitat!
Oh tu que has irromput i que fulgures,
Volga d’estels, ocult, desdibuixat!

Nikolai Zabolotski (1903-1958)
Traducció a partir de la primera versió del poema,
publicada el 1937 a la revista Literaturni Sovreménnik.
Traducció d’Arnau Barios

NOTES:

– August (v. 9): l’Stalin caçador de Zabolotski, com el de l’epigrama de Mandelstam, porta botes militars. En rus, “August” i “agost” fan la mateixa paraula. Només la interpretació “agost” va permetre que el poema passés la censura soviètica en ple terror estalinista.
– Totes votant en contra d’aquells crims (v. 16): als anys 30, en votacions col·lectives a mà alçada, moltes reunions de treballadors, de científics, d’escriptors… votaven a favor de ratificar una condemna a mort o d’excloure persones concretes del propi grup (que sovint volia dir el mateix). Aquí, de nit, les branques ho fan al revés.
– Volga d’estels (v. 20): tal com ho interpreto, la imatge eterna del país, una idea de Rússia, o una Rússia d’ideals, que els horrors i les catàstrofes emboiren, però que no poden eliminar del tot.