Etiqueta: Marta Pera

Soc més feliç quan soc ben lluny…

Soc més feliç quan soc ben lluny,
m’arrenco l’ànima del fang
en nits de vent, lluna brillant,
i erren els ulls per mons de llum.

Quan jo no soc i no hi ha res,
ni pols, ni mar, ni el cel tan blau,
vola l’esprit amb ales d’au
per l’infinit, pel buit immens.

Emily Brontë (1818-1848)
1838 (publicat 1910)
Traducció de Marta Pera

poema original

Sobre la poeta Emily Brontë (The Poetry Foundation)

Sobre Andrew Palmer i sobre “Cornfield by Moonlight”