anostrats.cat

Brisa marina, de Stéphane Mallarmé

Dionís Bennàssar

Brisa marina

La carn és trista! En va he llegit tots els llibres.
Fugir! fugir molt lluny! Sent volar dins mes fibres
els aucells entre els cels i els llunyadans esculls!
No res, ni els vells jardins reflectits pels meus ulls,
deturarà aquest cor que en la mar es desperta
oh nits! ni de ma llàntia la claredat deserta
damunt el buit paper de blancor anhelant
i ni la jove dona alletant son infant.
Partiré! Mou steamer els màstils! Amb fretura
lleva l’àncora vers una estranya natura!

Una tristor, malmesa d’esperances cruels,
creu encara en l’adéu de trepidants anhels!
I potser aquests màstils, voltats d’obscurs presagis,
són d’aquells que el vent tomba fatal, sobre els naufragis
perduts, perduts sens màstils, sens illots riallers…
Mes, oh cor meu, escolta el cant dels mariners!

Stéphane Mallarmé

Stéphane Mallarmé (1842-1898)
Le Parnasse contemporain, 1886
Traduït per Miquel Forteza
Publicat a La nostra terra, núm. 37, gener de 1931

poema original

Sobre Miquel Forteza, enginyer, poeta i traductor.

Poemes de Mallarmé traduïts per Marià Villangómez i Josep Navarro i Santaeulàlia

Sobre Dionís Bennàssar, pintor