Felicitat, d’Edith Wharton
Felicitat
Aquest amor perfecte no troba quins mots dir.
¿Quins mots queden encara, sagrats, per al nostre ús,
mots que no hagin sofert, al món, cap trist abús,
que un goig grisós i tènue el sàpiguen sentir?
Restem, doncs, en silenci: cap mot farà acudir
sinó imatges ombrívoles, en què perdrem, difús,
el fulgor de l’amor. Als llavis, hi ha el refús
que fem dels llocs comuns –tan fàcils– de l’ahir.
I després sentirem, sota l’ala acollent
del silenci en què dormen veus de l’eternitat,
les notes primigènies que la natura encén,
sorolls o cançonetes que l’home ha somicat,
que els estels del matí canten conjuntament:
el so profund que ens crida vers la profunditat.
Edith Wharton (1862-1937)
Scribner’s Magazine, 6, 1889
Traducció d’Esteve Miralles
Edith Wharton: sobre solitud i serenitat (al Brain Pickings)