anostrats.cat

De la invenció dels déus (fragment de Sísif)

Sísif i Persèfone en una àmfora àtica de figures negres, c. 530 a.C

De la invenció dels déus

(fragment de Sísif, tragèdia o drama satíric perduts,
obra potser de Crítias o d’Eurípides)

Temps era temps, la vida humana era bestial,
sense ordre ni concert, serventa del més fort,
i no hi havia recompensa per als bons
ni tampoc càstigs que infligissin als dolents.
Em sembla que després els homes van fer lleis
i càstigs perquè la justícia fos tirà
i perquè així tingués l’excés esclavitzat.
Ho havia de pagar, qui cometia un tort.
Després, com que de cara enfora aquestes lleis
els impedien de fer res de violent
però ells ho feien d’amagat, va ser llavors,
segurament, que un home savi i assenyat
va descobrir per als mortals la por dels déus
perquè els dolents tinguessin sempre un cert temor,
fins d’amagat, de fer, de dir o de pensar res.
I va ensenyar-nos que existeix la deïtat,
un déu de qui la vida mai no es pot marcir,
que sentirà tot el que diguin els mortals
i podrà veure tot allò que acabin fent.
I si en silenci deliberes algun mal,
tampoc no passarà per alt als déus, que són
éssers pensants. Tot fent discursos com aquest,
ens va ensenyar la més cabdal de les lliçons,
cobrint, però, amb un discurs fals la veritat.
Deia també que els déus vivien on del cert
sabia que impressionaria més la gent,
d’allà on els vénen, als mortals, totes les pors
d’aquesta vida tan soferta, i també els guanys:
de les altures que fan voltes, on els llamps
havia vist, i els cops esglaiadors del tro,
i l’esplendor, també, del cel tot ple d’estels,
brodat bonic del Temps, de l’artesà traçut,
on tresca, resplendent, el roc roent del sol
i d’on la pluja fins a terra fa camí.
Aquestes pors ens va dreçar tot al voltant
i així, amb aquest parlar, donà una llar als déus
esplèndida, i al lloc que els és més escaient,
i la il·legalitat, la va apagar amb les lleis.
        *******
Així, diria, algú va persuadir els mortals
de creure que existeix la gènera dels déus.

Fragment de Sísif, tragèdia o drama satíric perduts, obra potser de Crítias, potser d’Eurípides
s.V a.C.
Traducció de Pau Sabaté

NOTA sobre el vers:
el fragment original està escrit en trímetres iàmbics, el vers habitual de les parts parlades
(els episodis) del drama grec, traduït aquí amb dodecasíl·labs iàmbics masculins.

text original, amb versió en grec modern

Sobre el fragment de Sísif (Wikipedia)

Article de Charles H. Kahn sobre el fragment de Sísif