Francesc Vayreda
Porta’m amb tu
Porta’m amb tu en el matí vivaç
els ronyons baldats l’ull despert abocat
al teu flanc de dona que camina
com fa l’amor;
són els últims dies de l’hivern
mullant-nos les mans i les xemeneies
fumegen més del que cal en una
estació tan temperada,
però deixa que es malbaratin
economia i moderació,
que s’esgotin les reserves
de la ciutat i de la nació
si, encapotant-se el cel, més tard
esclarit per un sol més fort,
haurem de trobar-nos
allà on la vida i la mort tenen aturall,
allà on llambreja el migdia, llanda
que ara emblaveix
sense residus i per sobre de
calms ocells caminant no volant pas.
Attilio Bertolucci (1911-2000)
Viaggio d’inverno, 1971
Traducció de Marta Vilardaga i Josep Porcar
(propera aparició a Salze Editorial)
Un perfil i uns poemes (en castellà) d’Attilio Bertolucci