Que com t’estimo jo (Sonet 43)
¿Que com t’estimo jo? Els com, te’ls comptaré.
T’estimo amb un amor que és vast, profund, que és alt
fins on m’abasta l’ànima, i amb la gràcia ideal
i un sentiment que escapa dels límits del meu ser.
T’estimo en aquell punt de les necessitats
més corrents i senzilles, amb espelmes i al sol.
T’estimo lliurement, com lluitant pel que un vol.
T’estimo purament, com amb precs no forçats.
T’estimo amb la passió d’alguna antiga pena,
i amb la mateixa fe de quan era una nena.
T’estimo amb un amor que creia un trist record.
Rient, plorant, t’estimo com la vida que alena,
tota jo… I si Déu tria un retorn al port,
t’estimaré millor més enllà de la mort.
Elizabeth Barret Browning (1806-1861)
Sonnets from the Portuguese (1850)
Traducció d’Esteve Miralles
Perfil d’Elizabeth Barret Browning a The Poetry Foundation