anostrats.cat

Viatge dels Mags, de T.S. Eliot

Adoració dels Reis
a les catacumbes de Priscil·la, Roma, s. II

Viatge dels Mags

‘Quin fred passàrem en arribar,
just en el pitjor moment de l’any
per a un viatge, i un viatge tan llarg:
els camins enclotats i el temps tan aspre,
en ple hivern.’
I amb els camells irascibles, les potes nafrades, rebels,
ajaient-se a la neu mig fosa.
Hi hagué moments que enyoràvem
els palaus d’estiu als costers, les terrasses
i les noies de seda portant-nos sorbets.
A més, els arriers dels camells rondinant i renegant
i escapolint-se, mancats del seu licor i de dones,
i les fogueres nocturnes apagant-se, i la manca de refugis,
i les ciutats hostils i les viles gens amistoses
i els pobles bruts i cobrant-ho tot car:
tot va ser dur.
Al final preferírem viatjar tota la nit,
dormint a ratxes,
amb les veus cantant-nos a les orelles, dient
que allò era una follia.

Per fi, a l‘alba, baixàrem a una vall temperada,
humida, per sota el nivell de la neu, fent olor de vegetació,
amb el corrent d’un rierol i un molí d’aigua colpejant la foscor
i tres arbres sobre el cel ennuvolat.
I un vell cavall blanc fugí galopant pel prat.
Aleshores arribàrem a una taverna amb fulles de parra damunt la llinda,
sis mans vistes des de la porta oberta jugant a daus per unes  monedes de plata
i peus clavant guitzes als odres de vi buits.
Però no tenien cap informació i continuàrem
i arribàrem al vespre, ni un moment massa aviat,
a trobar el lloc; fou (es podria dir) satisfactori.

Tot això succeí fa molt de temps, ho recordo,
i ho tornaria a fer, però fixeu-vos
fixeu-vos-hi
en això: ¿fórem menats tot aquell camí cap a un
Naixement o Mort? Hi hagué un Naixement, certament,
en tinguérem l’evidència i cap dubte. Jo havia vist naixement i mort,
però creia que eren diferents; aquest Naixement fou
per a nosaltres una agonia dura i amarga, com la Mort, la nostra mort.
Tornàrem als nostres llocs, a aquests Regnes,
però ja no hi estem a gust, aquí, en el vell sistema,
amb una gent estranya aferrant-se als seus déus.
Tant de bo m’arribés una altra mort.

T.S. Eliot (1888-1965)
Ariel Poems, 1927
Traducció de Josep Maria Jaumà

poema original

El poema llegit per Eliot

Sobre la primera edició del poema el 1927

2 comentaris

  1. Em quedo meravellat de tanta riquesa desconeguda, de saber aplegar-la i oferir-la de manera tan
    eficaç (la lectura per Eliot himself i les imatges!) Saber trobar totes aquestes coses, donar-nos-les
    tan amablement. Per tot això n’estic agraïdíssim, et felicito sincerament, i espero poder-ne gaudir
    a partir d’ara sempre que pugui.

Els comentaris estan tancats.