anostrats.cat

Per cridar l’esperit perquè torni del seu vagabundeig per la Terra amb peus humans, de Joy Harjo

Yves Klein, Fire painting F31, 1961

Baixa aquesta bossa de papes, el pa blanc, el refresc.

Apaga el mòbil, ordinador i deixa de banda el comandament a distància.

Obre la porta, i després tanca-la rere teu.

Agafa l’aire ofert per vents amables. Viatgen per tota la terra recollint essències de plantes que netegen.

Torna’l amb gratitud.

Si cantes el teu esperit s’elevarà fins a les oïdes dels estels i tornarà.

Reconeix aquesta terra que t’ha cuidat des que eres un somni plantant-se a si mateix entre el desig dels teus pares.

Deixa que els teus peus de mocassí et portin al campament dels guardians que t’han conegut abans del temps, que seran allà després del temps. Ells s’asseuen abans del foc que ha estat allà sense temps.

Deixa que el temps estabilitzi les teves insegures ansietats postcolonials.

Sigues respectuós amb els petits insectes, ocells, i animals persones que t’acompanyen.

Demana perdó pel mal que nosaltres els humanes els hem provocat.

No et preocupis.

El cor coneix el camí, encara que hi pugui haver gratacels, autopistes, punts de control, soldats armats, massacres, guerres, i aquells que et menyspreen perquè es menyspreen a si mateixos.

El viatge et pot durar algunes hores, un dia, un any, alguns anys, cent, mil o fins i tot més.

Vigila la teva ment. Sense entrenament podria fugir i deixar el teu cor per a la immensa festa organitzada pels lladres del temps.

No et penedeixis de res.

Quan trobis el teu camí cap al cercle, al foc alimentat pels guardians de la teva ànima, seràs benvingut.

Has de netejar-te amb cedre, sàlvia, o altres plantes curatives.

Talla les cordes que et fermen al fracàs i a la vergonya.

Deixa anar el dolor que guardes a la ment, a les espatles, al cor, fins que t’arribis als peus. Deixa anar el dolor dels teus ancestres per donar pas a aquells que es dirigeixen en la nostra direcció.

Demana perdó.

Demana ajuda a aquells que t’estimen. Aquests ajudants prenen moltes formes: animal, element, ocell, àngel, sant, pedra o ancestre.

Crida al teu esperit que torni. Pot estar atrapat a racons i plecs de vergonya, judici i abús humà.

Crida’l de manera que el teu esperit vulgui tornar.

Parla amb ell com faries a un infant estimat.

Dóna la benvinguda al teu esperit que torna de vagarejar. Potser torni en trossos, en esquinçalls. Aplega’ls. Seran feliços de ser trobats després de tant de temps perduts.

El teu esperit necessitarà dormir un poc després de ser banyat i rebre roba neta.

Ara pots fer una festa. Convida tothom que saps que t’estima i recolza. Fes un lloc per aquells que no tenen on anar.

Regala coses, i recorda fer els discursos breus.

Després, has de fer això: ajuda a la següent persona a trobar el seu camí a través de la fosca.

Joy Harjo (1945)
Conflict Resolution for Holy Beings, 2015
Traduït per Jaume Miró

poema original

Joy Harjo, nomenada per a un excepcional tercer període com a “Laureate Poet” dels Estats Units

Joy Harjo a la Poetry Foundation

Video: Joy Harjo recita, actua, canta, toca el saxo i udola

Sobre les “fire paintings” d’Yves Klein

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *