anostrats.cat

Plany de Gilgameš per la mort d’Enkidu

Gilgameš matant el Brau del Cel,
relleu mesopotàmic (c. 2250 — 1900 a.C.)

Plany de Gilgameš per la mort d’Enkidu

Amb la primera llum, al despuntar del dia,
Gilgameš va plorar la mort del seu amic:

«Oh Enkidu, bell amic, ta mare, una gasela,
ton pare, ase salvatge, tots dos et van crear.
Onagres et criaren, et donaren sa llet,
les bèsties de l’estepa et mostraren els prats.

«Que tots els camins d’allà el Bosc dels Cedres
plorin sempre més, de nit i de dia.
Que per tu ja es planyin a Uruk el Corral,
vells i multituds a l’ampla ciutat.

«Que els cims dels turons i les serralades,
allà on vam combatre, et plorin per sempre.
Que els prats es lamentin per la teva mare,
que boix i xiprer, i el vell cedre plorin,
allà on vam anar tots dos buscant brega.

«També plora l’os, el tigre i la hiena,
gasela i pantera, i el bell lleopard;
el lleó i el brau, cérvol i l’isard,
els ramats de bèsties, tots els animals.

«Que et plori el riu sagrat, anomenat Ulai,
allà on ens vam vantar, passejant per ses ribes.
Que es planyi el riu Eufrates d’on trèiem l’aigua fresca.

«Que et plorin els joves, d’Uruk el Corral,
que van admirar la nostra batalla 
i ens van veure occir aquell Brau del Cel.
Que al davant del solc, el pagès et plori,
el teu nom recorda, qui t’aclama és ell,
en el seu trist to de cançó de sega.

«Que a Uruk el Corral es planyin per tu,
són ells que t’aclamen, el teu nom primer.
Que a la seva pleta et plori el pastor,
ell et proveeix de llet i mantega.

«A la seva cleda plori el rabadà,
és qui et fornirà de greix i sagí.
Plori l’hostaler, a dins de l’hostal,
ell et donarà la bona cervesa.

«La lasciva et plori a la seva llar,
la que et fa massatges amb l’oli més fi.
Que et plorin a casa, cambra nupcial,
que l’esposa ····

«Que et planyin com germans ····
s’amollin cabells damunt les espatlles
tal com ho farien les teves germanes.
Que plorin Enkidu, ta mare i ton pare,
llavors aquell dia també et ploraré.

«Au nois, escolteu, mireu què us diré,
vells de la ciutat, tots junts, escolteu.
Jo ploraré Enkidu, el meu vell amic,
em lamentaré com la ploranera.

«La destral al cantó –confiança del braç,
l’espasa a la cintura, l’escut al meu davant,
el meu vestit de festa, magnífic, enfaixat,
s’aixecà un vent maligne, tot m’ho va arrabassar.

«Escolta Enkidu, amic, mula foragitada,
el ruc de la muntanya, lleopard de l’estepa.
Nosaltres, tots dos junts, vam pujar la muntanya,
el Brau vam atrapar, el vàrem derrotar,
vam destruir Humbaba, vivia al Bosc dels Cedres.
Ara no sé el que et passa, ¿quina son t’ha atrapat?
Estàs apagat, ja no em pots sentir!»

Poema de Gilgameš (recensió estàndard) 8:1-56 
Anònim (ca. s. XIII-XII aC)
Traducció de l’accadi de Lluís Feliu

text original

Així sonava l’accadi

Sobre El poema de Gilgameš

El poema de Gilgameš, traduït per Lluís Feliu i Adelina Milet (edició exhaurida)

Sobre Gilgameš i les seves versions, article de Xènia Dyakonova

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *