Veu un Ocell…
Veu un Ocell —entre dents, riu —
s’aclofa —avança a passes flonges—
ràpida, amb potes que ni es veuen—
i fa uns ulls com unes Taronges—
Les Barres li tremen —voraç—
amb prou feines reté les Dents —
salta —el Pit-roig saltà primer—
Ai, Mixa, de la Terra véns,
i l’Esperança creix, sucosa—
quasi la Llengua hi vas mullar —
quan el Goig desclogué cent Dits —
i amb cadascun d’ells s’envolà —
Emily Dickinson (1830-1886)
Traducció d’Eloi Creus
Un poema i una carta d’Emily Dickinson