anostrats.cat

Veu un Ocell…, d’Emily Dickinson

Paul Klee, Gat i ocell, 1928

Veu un Ocell…

Veu un Ocell —entre dents, riu —
s’aclofa —avança a passes flonges—
ràpida, amb potes que ni es veuen—
i fa uns ulls com unes Taronges—

Les Barres li tremen —voraç—
amb prou feines reté les Dents —  
salta —el Pit-roig saltà primer—
Ai, Mixa, de la Terra véns,  

i l’Esperança creix, sucosa—
quasi la Llengua hi vas mullar —
quan el Goig desclogué cent Dits —
i amb cadascun d’ells s’envolà —

Emily Dickinson (1830-1886)
Traducció d’Eloi Creus

poema original

Un poema i una carta d’Emily Dickinson

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *