anostrats.cat

La paràbola del vell i el jove, de Wilfred Owen

El sacrifici d’Isaac,
vitrall de l’església de Sant Esteve, Magúncia (detall),
Marc Chagall, c.1980

La paràbola del vell i el jove

Abram es va llevar, va fer llenya i partí
i se’n dugué caliu i també un ganivet.
I mentre tots dos junts anaven fent camí,
Isaac, el pobil, va parlar i va dir –Pare,
veig els preparatius, veig el foc i el coltell,
però, i on és l’anyell per a aquest sacrifici?
Llavors Abram fermà el jove amb corda i cuiro
i va alçar parapets envoltats de trinxeres
i va prendre el coltell per degollar el seu fill.
Fou just llavors que un àngel del cel estant cridà
«No gosassis tocar-lo ni fer-li mal. I mira:
un moltó amb el banyam pres dins un esbarzer.
Ofereix el Moltó de l’Orgull en lloc d’ell».

Però el vell no ho va fer i va matar el seu fill,
i amb ell, de brot en brot, mig sementer d’Europa. 

Wilfred Owen (1893-1918)
1918
Traduït per Nicolau Dols

poema original

Article sobre els poemes d’Owen i el War Requiem de Benjamin Britten

El War Requiem de Benjamin Britten

Els deu poemes de Wildred Owen inclosos al War Requiem, traduïts al català per Nicolau Dols

Un comentari

  1. Magnífic! Owen és un dels grans poetes de la Great War, el tenc a una antologia que precisament es diu Poems if the Great War, que s’hauria de traduir per calmar els furors guerrers de l’ambient.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *