“Em sembla que és com un déu aquell home…”, de Safo

Em sembla que és com un déu aquell home,
tant és qui sigui, que seu davant teu
i, gairebé tocant-te, escolta com
dolça li parles

i com li rius, coqueta. De debò,
això em regira el cor, que el pit m’esqueixa,
perquè si un sol instant et miro, em quedo
sense paraules.

S’entortolliga la llengua, i el cos
me l’inunda, de cop, un foc eteri,                                                
i als ulls se m’hi ha posat un tel i em brunzen
tant les orelles! 

La suor freda em regala i tremolo
tota jo i perdo els colors com quan l’herba
s’asseca, i sento que no em queda gaire                                       
temps per morir-me.

Però a tot t’has d’atrevir…

Safo (c. 630 – c. 570 a.C.)
Fragment 31
Traducció d’Eloi Creus

Informació sobre el poema a la Wikipedia anglesa, amb el poema original.

El poema original i un passatge de “Del sublim”, de Longinus, que s’hi refereix

34 traduccions del fragment 31 de Safo (entre d’altres, Catul, Ronsard, Byron i W.C. Williams)

Maria-Mercè Marçal. Renée Vivien, Safo (article de Lluís Castellví)