anostrats.cat

“Oh, feliç ànima, que vens sovint…”, de Francesco Petrarca

Retrat de Laura de Noves,
a la Biblioteca Laurenciana

“Oh, feliç ànima, que vens sovint…”

Oh, feliç ànima, que vens sovint
a consolar les meves nits sofrents
amb els teus ulls, que Mort no torna absents,
sinó que encara es fan més bells morint.

Com t’agraesc que els jorns de goig extint
la teva vista em vulgui fer plaents!
I així començ a retrobar presents
els teus encants en lloc no gens distint.

Allà on et cantava d’any en any,
ara com veus no hi cap més que el lament,
i no és per tu el lament, ans pel meu dany.

Un sol repòs m’acull en tal afany:
que quan tu tornes et conec i et sent
pel pas, la veu, la roba, els ulls d’antany.

Petrarca (1304-1374)
Cançoner, núm. 282
Traducció de Nicolau Dols

poema original

Adrià Targa escriu sobre Petrarca

Rossend Arquès escriu sobre Petrarca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *