anostrats.cat

Àiax, de Vincenzo Cardarelli

Àmfora del pintor Exekias, c. 540-530 aC,
que mostra Àiax i Aquil·les jugant

Àiax

Sempre oblidaves, Àiax Telamoni,
la prudència en la guerra, i la pregària.
Mai no se’t va acudir invocar l’ajut
d’una dea benigna
que engegantir pogués les teves forces
o sostreure’t, atenta, a l’enemic.
No tenies cap mare
que commogués l’Olimp pel teu destí,
discretíssim heroi.
I a tu no et fou donat
complir empreses excelses, gratuïtes,
abatre Mart o Hèctor,
o d’Afrodita ferir el menovell,
sinó el combat esgarrifós, horrible,
entre adversaris molt més poderosos,
en dies que no agrada recordar.              
Sempre que Júpiter es regirava
contra els aqueus,                                                                          
tu havies d’entrar en camp,
digna prole de Sísif,
brotada de titans.
Quan Mart, encès de fúria, conduïa
les falanges troianes
a incendiar les naus,
tu les vas salvar, i Teucre.
Eres la gran reserva
en el perill extrem,
la resistència, el mur, la fortalesa.
T’acollia de vespres
la desguarnida tenda
sense perfums ni esclaves amoroses.
Allà, vora la mar,
empastifat arreu de pols i sang,
dormies un son dur com d’animal.
Primer entre els teus,
entre tots els herois reunits sota Ílion
segon de no cap altre.
Però realment sol
i únic tu vas trobar-te
en la dissort.
Cap déu no et protegí,
no et somrigué cap glòria incontestada,
només el teu valor et fou escorta,
oh infant antic.
I els grecs et van voler negar aquell premi
que delejaves:
l’armadura d’Aquil·les. Un trampós
te la prengué. Que en mar
la va perdre. I l’onada pietosa,
l’onada mudadissa, més sagaç
que no l’humà judici, més constant
que la fortuna,
al teu túmul per fi la deposà.
Pau a l’ànima teva
infernada, bon Àiax.

Vincenzo Cardarelli (1887-1959)
Poesie
Traducció de Miquel Desclot

Sobre Àiax el Gran, o Àiax Telamoni

Vittorio Gassman recita “Alla morte”, de Vincenzo Cardarelli

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *