anostrats.cat

Reversibilitat, de Charles Baudelaire

La besada, Mihaly Zichy, 1864

Reversibilitat

Àngel ple d’alegria, ¿no sents desassossec,
vergonya, por, neguit, remordiment i pena
i el terror infinit de les nits sense esmena
que en despertar-se et deixen el cor com un rebrec?
Àngel ple d’alegria, no sents desassossec?

Àngel ple de bondat, ¿no t’afecta, el despit,
les llàgrimes de fel, els punys tancats amb fúria,
quan la infernal Venjança fa una crida a la injúria
com ho fa un capità que té l’orgull ferit?
Àngel ple de bondat, no t’afecta, el despit?

Àngel ple de salut, ¿de febre, no en tens mai,
que al llarg dels passadissos del més infecte hospici
arrossegui els seus peus com camí d’un suplici,
buscant un raig de sol que t’escalfi l’esglai?
Àngel ple de salut, de febre, no en sents mai?

Àngel ple de bellesa, ¿se t’arruga la pell
i tens por d’envellir, o del turment maligne
de descobrir un esguard servil, devot i indigne
en uns ulls que et bevies com si fos vi novell?
Àngel ple de bellesa, se t’arruga la pell?

Àngel de benaurança, del goig i la claror,
David, al llit de mort, salut et pregaria,
la que brolla al teu cos com un doll d’alegria;
jo, Àngel, sols t’imploro la teva oració,
Àngel de benaurança, del goig i la claror!

Charles Baudelaire (1821-1867)
Les fleurs du mal (1857)
Traducció de Carles Torner

poema original

Léo Ferré canta Baudelaire (“L’albatros”)

Carles Riba parla de Baudelaire (1921)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *