anostrats.cat

El cor invisible, de George Eliot

“The village choir”, John Dumont, 1897

El cor invisible

Oh, com m’agradaria cantar al cor
invisible dels morts de vida eterna
que tornen a ser vius en esperits
que amb ells es fan millors: en llur esforç
per ser més generosos, en llurs fets
de virtut i coratge, en el menyspreu
de fites miserables i egoistes,
en pensaments sublims que, com estrelles,
creuen la nit, i amb persistència amable
empenyen l’home perquè cerqui espais
molt més vastos. El cel és viure així:
fer una música, al món, que no s’acaba,
respirar amb el bell ordre que governa
la vida humana amb un influx que creix.
Som hereus, doncs, de la puresa dolça
que vam buscar amb fracassos i agonia
i ens va fer mirar enrere amb desesper.
La carn rebel que no vol ser sotmesa
–pare amb vicis, vergonya del seu fill–,
el neguit penitent, tot es dissol:
ses pugnes les esclafa l’harmonia,
moren en melodies pietoses.
I el nostre jo més rar, més vertader,
el nostre jo millor, que plora amb fe
i que canta amb deler, que vol fer dolç
el pes del món, el que s’afanya a fer
que tot sigui el que cal i que ho vol fer
millor encara, veié, mirant endins,
la imatge que mereix el santuari
i davant multituds li donà forma,
humanament divina, alçant un culte
d’amor i reverència barrejats.
El jo millor viurà fins veure els ulls
del temps humà que es clouen, fins que el cel
humà sigui plegat com un gran rotlle
i portat a la tomba, per a sempre
deixat sense llegir. Això serà la vida,
que els grans màrtirs han fet més gloriosa
per moure el nostre afany. Oh, com voldria
assolir el cel més pur: ser per als altres
una copa de força en un destret,
donar foc a l’ardor dels generosos,
péixer l’amor més pur, crear somriures
lliures de crueltat, ser la presència
dolcíssima del bé que hi ha escampat
i que, tot escampant-se, guanya sempre
intensitat. Oh, com m’agradaria
cantar al cor invisible d’on prové
la música que és joia per al món.

Retrat de François d’Albert-Durade

.

George Eliot (nom de ploma de Mary Ann Evans, 1819-1880)
The Legend of Jubal and Other Poems, 1867
Traducció de Miquel Àngel Llauger

Poema original

Sobre George Eliot com a poeta, i sobre aquest poema (Poetry Foundation)

La bellesa lletja de George Eliot, article de Rebecca Mead