anostrats.cat

Felicitat, d’Edith Wharton

Celestografia d’August Strindberg, circa 1890

Felicitat

Aquest amor perfecte no troba quins mots dir.
¿Quins mots queden encara, sagrats, per al nostre ús,
mots que no hagin sofert, al món, cap trist abús,
que un goig grisós i tènue el sàpiguen sentir?
Restem, doncs, en silenci: cap mot farà acudir
sinó imatges ombrívoles, en què perdrem, difús,
el fulgor de l’amor. Als llavis, hi ha el refús
que fem dels llocs comuns –tan fàcils– de l’ahir.


I després sentirem, sota l’ala acollent
del silenci en què dormen veus de l’eternitat,
les notes primigènies que la natura encén,
sorolls o cançonetes que l’home ha somicat,
que els estels del matí canten conjuntament:
el so profund que ens crida vers la profunditat.



Edith Wharton (1862-1937)
Scribner’s Magazine, 6, 1889
Traducció d’Esteve Miralles

Poema original

Edith Wharton: sobre solitud i serenitat (al Brain Pickings)

Sobre les celestografies d’August Strindberg