anostrats.cat

Oda a les virtuts del vi, de Liu Ling

Qu Yuan Sang caminant,
Chen Hongshou, s. XVII

Oda a les virtuts del vi

Hi ha un gran savi que viu l’eternitat en un sol dia:
viu deu mil anys en el parpelleig d’un instant.
Sol i lluna fan de portal i finestra al seu recer;
vuit deserts marquen els confins del seu domini.
Vagareja sense deixar rastre; no té casa enlloc.
El cel és el seu tendal; la terra, el seu llit.
Fa sempre el que li vaga.
Descansa amb un flascó a una mà i una copa a l’altra.
Quan reprèn el camí, mai oblida la gerra.
Viu del tot dedicat a beure: cap altra cosa el crida.

Un noble de bona família i un ermità amb una gran faixa,
el visiten per sermonejar-lo, sabedors de la seva flaca.
El renyen amb gestos severs de desaprovació,
branden les mànigues i es piquen el pit.
Amb la mirada encesa i les dents serrades,
prediquen sobre la decència i l’ordre dels ritus.

Mentrestant, el savi sosté a les mans una gerra,
jeu eixarrancat a l’herba, s’acaricia la barba, i va xarrupant
en un estat de placidesa estupefacta i despreocupada.
Passa de l’ebrietat absoluta a la lucidesa desvetllada.
Quan escolta el silenci, no sent la tronada.
Quan mira amb atenció, no veu el cim de Taishan.
Ja no sap distingir els canvis del fred a la calor.
Els desigs i les passions no poden entrar-li al cor.
S’ajup i les deu mil coses del món
li semblen plomes d’ànec flotant en el riu Jianghan,
i l’ermità i el noble que seuen al seu costat,
dues vespes negres transformant-se en erugues.

Liu Ling, 220-300
Traducció de Manel Ollé
Publicat al llibre Les arts xineses de l’ebrietat, Vibop Edicions, 2022

Sobre Les arts xineses de l’ebrietat

POEMA ORIGINAL

«酒德頌»

有大人先生,以天地為一朝,萬期為須臾。
日月為扃牖,八荒為庭衢。行無轍跡,居無室廬。
幕天席地,縱意所如。止則操卮執觚,動則挈榼提壺。
唯酒是務,焉知其餘。有貴介公子,搢紳處士。
聞吾風聲,議其所以。乃奮袂攘襟,怒目切齒。
陳說禮法,是非鋒起。

先生於是方捧甖承槽,銜杯漱醪。
奮髯踑踞,枕麴藉糟。
無思無慮,其樂陶陶。兀然而醉,豁爾而醒。
靜聽不聞雷霆之聲,熟視不睹泰山之形。
不覺寒暑之切肌,利慾之感情。俯觀萬物,
擾擾焉如江漢之載浮萍。
二豪侍側,焉如蜾蠃之與螟蛉。