anostrats.cat

Tres fragments de Semònides d’Amorgos

Jove tocant l’aulos. Copa àtica (s. V aC)

Fill meu, és Zeus altitronant qui decideix
la fi de tot, i qui disposa com li plau.
Però no en som conscients, els homes: dia a dia,
vivim i pasturem com bèsties, ignorants
de quin final donarà déu a cada cosa.
Ens peixen l’esperança i el convenciment
i ens fan tirar endavant, en va. Alguns esperen
que arribi un dia nou, i d’altres que l’any tombi.
Però no hi ha mortal que no esperi arribar
amb el favor de la Riquesa a l’any que neix.
A un, però, l’atrapa la vellesa ingrata
abans de poder ser a la meta. D’altres cauen
sota nefandes pestes o la Guerra els fon
i Hades se’ls endú, per sempre, sota terra.
N’hi ha d’altres que la mar els nega, colpejats
per trombes i borrasques d’ones gegantines
de sal purpúria, quan no els queda alè per viure.
I encara hi ha qui entorn del coll cenyeix la soga,
amb un adéu volgut i trist als raigs del sol.
No existeix res, doncs, sense mal: la Mort pren formes
sens nombre per als homes, i flagells i penes
insospitades ens vindran. Si em fessin cas,
no abraçaríem la dissort ni aferraríem
els dolors tristos, quan la vida és un turment. 

…………………………………………………………………..

No hauríem de pensar en excés en qui ha mort
si un xic de seny tinguéssim: un sol dia i prou.

…………………………………………………………………..

Perquè tindrem molt temps per estar morts.
Per viure, en canvi, uns pocs anys infeliços.

Semònides d’Amorgos (s.VII-VI aC)
(West, fragments 1, 2 i 3)
Traducció d’Eloi Creus

Poema original (fragment 1)

Sobre Semònides d’Amorgos

Així sonava l’aulos, l’instrument que acompanyava la poesia iàmbica grega

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *