anostrats.cat

En què pensaven els dos cavallers dins el bosc, de Victor Hugo

Julian Schnabel
Arbres de casa (per a Peter Beard) 6, 2020

En què pensaven els dos cavallers dins el bosc

La nit era ben negra i el bosc no era més que ombra.
Hérmann al meu costat a penes si es colombra.
A la bona de Déu anàvem al galop.
Els nuvolats del cel semblaven com a marbres,
volaven les estrelles en el brancam dels arbres
com un eixam d’ocells de foc.

Jo estic ple de recances. A la dolor vinclant-se,
pregon, l’esperit d’Hérmann està buit d’esperança.
Jo estic ple de recances. Cor meu, pots reposar!
Doncs, mentre travessàvem les solituds callades,
Hérmann em diu: –Pensava en tombes mig badades!
–Jo pens –li deia– en les que s’han tornat tancar!

Ell mira cap envant, jo mir cap endarrere.
Els cavalls galopaven per dins la clarendera;
el vent ens arribava els àngelus llunyans.
Ell diu: –Pens en aquells que l’existència ajeia
dins la dolor; que són i viuen. –Jo –li deia–
pens en els qui foren abans!

Cantaven les fontanes. Què deien les fontanes?
Els arbres murmuraven. Quines paraules vanes?
Les mates es parlaven com bons amics antics.
Diu Hérmann: –Els vivents mai reposar sabrien;
en aquesta hora hi ha ulls que ploren, ulls que espien–.
I jo li dic: –Molts d’altres, ai las!, n’hi ha d’adormits!

Hérmann reprèn: –El mal en la vida estaria;
els morts ja no sofreixen. Sortosos! Em plauria
llur vas, que amaguen l’herba i el fulleram amic:
la nit els agombola dins sa tranquil·la balma,
i el cel radiant totes les llurs ànimes calma
dins totes les tombes d’un pic!

Jo que dic-li: –Al llindar del misteri que aterra,
calla! Dormen els morts colgats sota la terra.
Els morts, que són els cors que un jorn t’han estimat!
És ton àngel finat! És ton pare i ta mare!
No els entristim gens més per la ironia, encara;
com a través d’un somni ta veu els ha arribat.

Victor Hugo (1802-1885)
Les contemplacions (1856)
Traducció de Joan Pons i Marquès

poema original

Joan Pons i Marquès, poeta i traductor

més poemes de Victor Hugo en català