anostrats.cat

Cant de la meva nuesa, d’Antonia Pozzi

Egon Schiele

Cant de la meva nuesa

Mira’m: estic nua. Des de l’inquiet 
llanguiment de la meva cabellera 
fins a la tensa fragilitat dels meus peus 
tota jo soc d´una magresa extrema 
revestida de color d’ivori. 
Mira: pàl·lida és la meva carn. 
Es diria que la sang no hi flueix. 
El roig no s’hi trasllueix.Tan sols un llangorós 
batec blau es difumina al mig del pit. 
Mira el meu ventre enfonsat. Incerta 
és la corba dels malucs, però els genolls 
i els turmells i totes les articulacions 
són descarnats i ferms com un pura sang. 
Avui, m´arquejo nua en la claror 
del bany blanc i demà, si algú em pren, 
m´arquejaré nua sobre un llit. 
I un dia, quan em cridi la mort,
romandré sota la terra, 
ajaguda de cara al cel 
nua, sola.

Antonia Pozzi (1912-1938)
Traducció de Nora Albert
publicada a Massa vida a la sang (Edicions aïllades, 2021)

poema original

Nora Albert parla de Massa vida a la sang

Espaiosa tardor, Antonia Pozzi traduïda per Marta nin a Godall