anostrats.cat

Sense tu retornava, de Pier Paolo Pasolini

Giorgio Morandi,
Natura morta, 1941

Sense tu retornava

Sense tu retornava, com begut,
ja incapaç d’estar sol, en ser el capvespre
quan els núvols cansats desapareixen
en la incerta foscor.

Mil vegades he hagut d’estar tan sol
des que vaig néixer, i tants mils de capvespres
m’han enfosquit als ulls l’herba, i els monts, 
els camps, els núvols.

Sol de dia, i després en el silenci
del capvespre fatal. I ara, begut, 
retorno sense tu, i al meu costat
hi ha tan sols l’ombra.

I mil vegades seràs lluny de mi;
després, per sempre. Jo no sé frenar
aquesta angoixa que em creix dins el pit;
estar tot sol. 

Pier Paolo Pasolini (1922-1975)
Del llibre inèdit Canzionere per T. Publicat a Carne e cielo
Traduït per Eloi Ceus

poema original

“Diccionari Pier Paolo Pasolini”, per Xavi Serra

Jaume C. Pons Alorda escriu sobre Pasolini

“Senza di te tornavo”, de Pasolini, recitat per Luigi Maria Corsanico