anostrats.cat

La primavera, de Maria Giuseppa Guacci

Flora,
John William Waterhouse


La primavera

Zèfir expira i asserena el jorn
i fa que lluïn clares les estrelles,
bada les fulles verdes i tendrelles,
i desvetlla mil flors entorn i entorn;

per breu que pugui ser el seu dolç sojorn
per les costes tirrenes, àmplies, belles,
s’ha d’envolar fent flor en herbes novelles
fins on té l’univers son altre corn.

Ai, mentre expira i tot de cop fa via,
sembla aombrar-me: que el temps volarà
i s’endurà també la vida mia!

Ai, potser –com el sol– sabrà tornar,
i al meu cos soterrat ja hauran fet cria
les violetes que ell desvetllarà.

Maria Giuseppa Guacci (1807-1848)
Traducció de l’italià d’Esteve Miralles

poema original (amb versions comparades i ampli comentari)

qui era Maria Giuseppa Guacci