Narcisos i api, 1947-48
Els narcisos
Vagava com un núvol, sol, perdut,
que flota sobre valls i cims alçats,
quan tot d’un cop veig una multitud,
una munió de narcisos daurats,
a prop del llac, sota els arbres jaient,
ballant i aletejant, moguts pel vent.
Continus com estels que van brillant
i parpellegen per la làctia via,
sense final s’anaven allargant
seguint el marge d’aquella badia.
En vaig veure deu mil d’un sol cop d’ull,
movent el cap, dansant amb goig i orgull.
També ballaven les onades, sí,
les flors, pro, amb alegria més fecunda;
sols joia qui és poeta pot sentir
amb una companyia tan jocunda.
M’ho vaig mirar i mirar; poc em pensava
el bé que aquella imatge m’aportava,
perquè, sovint, al llit, sense dormir,
distret o pensatiu o bé abatut,
dins l’ull que tinc a dins brillen per mi,
que és com felicitat en solitud;
llavors el cor se m’omple d’alegria
i balla amb els narcisos que somia.
William Wordsworth (1770-1850)
c. 1804
Traducció de Jordi Fité
el poema original, recitat
el manuscrit del poema