anostrats.cat

Amargor, de Nikos Kavadias

Joaquim Mir,
Port de Tarragona, 1930

Amargor

He oblidat la petitona d’aquell dia, a Amoy,
i la mulata que pudia a vi, a Tenerife;
l’amor que el preu calcula a tant per tant en un enfony,
la vella que amb centímetres comptava la tarifa.

El porpra de Ticià i el del permanganat alhora,
l’he oblidat, i els llits, andròmines desballestades,
amb els llençols enllardofats, gastats per les anyades
―tot pel teu cos, que el pànic a morir-me em feia fora.

De tot he renegat per l’amarguesa dels teus llavis:
el tremolor de quan al pal major toca enfilar-te,
la brúixola, la guàrdia, el nostre rumb sobre la carta
―a canvi d’un caragolí de mar gens ordinari.

En aigües tropicals, la febre; a Rio, el mal de França;
l’incendi que causàrem una nit, allà, a Manaos.
La punyalada que el magiar em va clavar, a Costanza
―i «¿Amb el migjorn, fa mal?» ―No gens: d’un altre mal m’exclamo.

La solitud del mariner, la fel del traïnyaire,
aquell vaixell que s’enfonsà amb la proa esbudellada.
Els tatuatges destenyits mostrats amb aquells aires
―per tu, que has llevat àncores, goleta aparellada.

¿Què et prometré, per retenir-te, indòmita criatura?
A Amèrica o a l’Àsia, sols el sac em reconforta.
Quan un filferro es migparteix, ¿s’hi val cap soldadura?
Desventurat, si l’has traït, el mar ja no et suporta.

Polígiros va davallar i en port va transformar-se.
Un port angost, d’allò més fosc i sense lluminàries,
anit, quan els jueus i els musulmans van abraçar-se,
quan viatjaven per les aigües les illes Canàries.

Mereixes, vell, només el ferro als peus, com és usança,
els dos metres de vela, i a estribord d’una virada.
Una medusa blava t’ha fitat i se t’atansa,
i un fons marí, també, on pastura el pop i la rajada.

7-2-1975

Nikos Kavadias (1910-1975)
Poema escrit tres dies abans de morir
Traducció del grec de Jaume Almirall

poema original (amb altrres poemes de l’autor)

els Poemes de Nikos Kavadias, publicats per Club Editor, d’on prové aquest poema

“Amargor”, de Nikos Kavadias, amb música de Thanos Mikrútsikos i interpretació de Kharis i Panos Katsimikhas