Pluja, 1988
“Més que el bon temps, l’hivern quan glaça…”
Més que el bon temps, l’hivern quan glaça,
que encalenteix ma fosquedat;
més que febrer, la feredat,
que la noiesa em feia lassa;
més que els vint anys son fremiment,
i més la fam que no la por;
la bella xera que el forment,
i més la nit que no l’albor;
més que no pas l’aspra foscada,
el deixament dins la ventada
i de ta manca el despoblat;
i tu –dins la mort que em sopluja–
més que del mar el temps calmat,
jo t’am. I més que tu, la pluja.
Bernat Manciet (1923-2005)
Traducció de l’occità de Joan Alegret
més poemes de Manciet en català, al número 50 de Reduccions
els sonets de Manciet, recitats i cantats per l’autor
